"La Dona", propera exposició col·lectiva a la Sala d'Art Carles Sindreu

A continuació trascrivim l'entrevista que Jonathan Caballero fa a la presidenta de l'Associació d'Artistes de l'Ametlla, Clara Prat, i que es reproduïrà a l'edició de març del Diari de l'Ametlla:

"Aquesta vegada, i amb motiu de les dues properes Exposicions Col•lectives que hem organitzat des de l’Associació pel proper mes de març (“La dona”, 3 de març i “La Guerra”, 24 de març), tenim el plaer de presentar en aquestes línies a la nova Presidenta de l’Associació d’Artistes de L’Ametlla del Vallès, la Clara Prat.

Nascuda l’any 1960 a Barcelona, la Clara va anar a viure a Montmeló als set anys. De petita va gaudir molt de la vida al poble, en té bons records, però Montmeló ja havia crescut massa, i és per això que l’any vinent en farà 30 que és veïna de l’Ametlla del Vallès, poble al que es va traslladar amb el seu marit buscant la tranquil•litat necessària per ser mare.

Ha dibuixat des de ben petita i, quan les classes se li feien avorrides, dibuixava els professors o els companys, o qualsevol cosa que li vingués al cap. Encara ara, si té un llapis o un bolígraf a la mà, no se'n pot estar de dibuixar, i us ho puc ben assegurar, ja que vaig ser testimoni del dibuix que anava fent en el bloc de notes mentre assistíem a unes jornades de treball del Diari de l’Ametlla. Quan va acabar el C.O.U. va estudiar la carrera de Belles Arts a la Facultat Sant Jordi de Barcelona. Mai ha anat a classes particulars d’art, però ja des de petita ha viscut aquesta afició amb molta passió, perquè a casa seva els seus pares també dibuixaven i pintaven com a hobbie, i sempre ha tingut al seu abast llibres de tipus artístic per a consultar.

Actualment treballa com a professora de disseny a l’Escola d’Art de Vic, ja que en l’especialització de la carrera va agafar disseny gràfic. També li agrada molt escriure, i de fet ha quedat finalista en alguns concursos de relat curt. També té algun conte publicat. És molt inquieta i l’interessen molts temes, com per exemple la política, l’astronomia, la música, la física quàntica... Tot i tenir poc temps, quan pot compra i llegeix llibres que li obren la ment en temes que coneix poc.

La Clara és una dona valenta, d’afrontar reptes. És per això que no va dubtar ni un moment quan l’Antonio Casares li va proposar el relleu com a Presidenta de l’Associació d’Artistes. Va pensar: “I per què no? Vaig buscar entre els socis, per fer un equip, i estic molt contenta dels companys de viatge que tinc. Tots som molt diferents i cadascun aportem quelcom al grup, i ens complementem força. Artistes de l’Ametlla és una associació molt consolidada al poble i amb una llarga trajectòria. Les anteriors direccions han fet molt bona feina i nosaltres esperem continuar aquesta tasca”.

Pel proper 3 de març l’Associació està preparant una exposició col·lectiva (oberta a tots els socis) titulada “La Dona”. És per aquest motiu que no em puc estar de preguntar-li a la Clara sobre la seva visió de la dona al món: “Com a dona m’agradaria veure més representació femenina en llocs de responsabilitat, ja que encara queda molt camí per recórrer per a la igualtat. En ple segle XXI, encara cada dia s’estan produint agressions cap a les dones. Salvant les excepcions, hi ha hagut una política sistemàtica a través de la història d’imposició masculina sobre el gènere femení, no només fent-nos creure que érem inferiors, que no podíem opinar, ni anar a votar, ni estudiar, ni treballar, ni conduir, ni decidir... Sinó que també se’ns ha eliminat de la memòria, de la història. Ara s’estan recuperant els noms de moltes científiques, matemàtiques, pintores, escultores, etc. que van tenir un paper rellevant i que varen ser silenciades, i que la seva indiscutible contribució a l’avançament de la humanitat no va ser mai reconeguda.
Quan la igualtat sigui una realitat, el món serà millor. Ara la “testosterona” masculina domina el món, i per això el món és agressiu i està dominat pel més fort. Sense dubte es necessita de la manera de fer de les dones, per equilibrar-se. Nosaltres tenim una altra manera de resoldre els conflictes, una altra manera de relacionar-nos, i no dic que sigui millor, perquè si només dominés la manera de fer femenina, segurament tampoc ens aniria bé. És per això que necessitem buscar l’equilibri entre els dos gèneres i el dia que això s’entengui i s’accepti començarem a anar millor. Mentrestant, és necessari fer cada any aquestes jornades de reivindicació i reflexió. Moltes dones encara han de despertar, perquè tradicions i religions fan molt de mal, i s’han utilitzat per dominar. Crec que en el fons els homes ens tenen por”.

Un color? Un número? Una cançó?
El color blanc, que conté tots els colors (colors llum).
De número no en tinc cap d’especial, tots són prou interessants.
En tinc moltes, però hi ha una que va lligada a la meva pel•lícula preferida, “Moon River” (Breakfast at Tiffany’s).

Com et vas acostar al món de l’art. Quan vas començar a pintar?
Al món de l’art des de ben petita, doncs sempre m’ha agradat dibuixar.
A pintar quan vaig anar a la Facultat.

Defineix el teu estil artístic.
Actualment estic explorant el món de les textures gràfiques a retolador, però en un futur tinc ganes d’experimentar altres camins.

Recordes la primera obra que vas fer?
No recordo quina va ser, algun exercici de l’escola, segurament (bodegons, és el primer que fèiem, després ja passàvem a model). La que tinc al cap no és la primera obra, però sí que és el primer retrat. Vaig voler experimentar amb mi mateixa i em vaig fer un autoretrat.

Quins estils i moviments artístics es veuen reflectits a les teves obres?
No sé si amb el que faig actualment es pot veure reflectit algun moviment, és un treball molt personal que surt de dins meu i que no intenta ser res més que la meva pròpia expressió. Salvant les distàncies, hi ha obres de Jean Dubuffet que em recorden una mica al que faig.

Què vols transmetre a les teves obres?
Em deixo anar quan dibuixo i no hi ha cap intenció, quan començo a dibuixar no sé com acabarà, el dibuix m’hi va portant.

Quin pintor (o pintors) han influït a la teva vida?
Hi ha molts pintors que m’agraden, i suposo que d’una manera o una altra m’han influït, però no he intentat mai pintar com cap d’ells, he buscat la meva manera d’expressar-me. Si haig de dir noms, parlaria de Van Gogh, Modigliani, Munch, Toulouse-Lautrec, Gauguin, Sorolla…

Quin és el teu proper projecte?
Bé, de moment estic pendent de les exposicions que organitzem des de l’Associació. Fa molt temps, però, que tinc en ment fer una Exposició Multisensorial, en què tots els sentits puguin intervenir. Generalment el sentit que utilitzem mentre visitem una exposició és la vista, no podem tocar les obres. Fa molt temps que ho penso, però encara no he tingut temps de posar-m’hi.

Què et sembla l’art actual?
M’agrada molt l’eclecticisme que hi ha, tothom pot expressar-se de la manera que se sent més còmode, uns són realistes, altres abstractes, uns treballen en blanc i negre, altres en color… Les noves tecnologies estan obrint nous camins que també són molt interessants (audiovisuals, mappings...)

Com hauria de ser l’Associació d’Artistes de l’Ametlla ideal?
L’Associació ideal hauria de ser un lloc on se senti còmode tothom que tingui una inquietud artística. Que sigui un lloc de trobada i d’intercanvi, on tots puguem aprendre de tots.

Totes les entrevistes que vaig fent em serveixen per conèixer una mica més a la persona que entrevisto, per aprofundir en el seu pensament i visió de la vida. I me’n alegro, perquè, en definitiva, estic coneixent millor els meus companys de l’Associació. A la Clara fa poc temps que la conec, però ja tinc arguments suficients per destacar un parell de virtuts de la seva personalitat: els alts nivells d’assertivitat i empatia, que fan que tractar-la sigui un plaer. La Clara és com els seus dibuixos, metòdica i perfeccionista, i una persona que compta amb tothom. I si no us ha quedat clar, mireu quin és el seu color preferit: el que els engloba a tots.
Clara, des d’aquí m’agradaria desitjar-te molta sort!