Eugeni Xammar, de nou a l’Ametlla del Vallès

El proper dissabte 19 d’octubre Eugeni Xammar tornarà a escena a l’Ametlla del Vallès amb la presentació del llibre “Cartes d’un polemista (1907-1973)” (Quaderns Crema), una obra que recull les cartes conservades que escrigué el periodista i escriptor al llarg de la seva vida, on es plasma el seu pensament i que, malgrat els anys transcorreguts, mantenen la seva actualitat.

El llibre, editat i prologat per Xavier Pla i amb un epíleg d’Amadeu Cuito, es presentarà a la Biblioteca Municipal Josep Badia i Moret a les 12 del migdia, i comptarà amb la presència del propi Pla i amb una teatralització a càrrec de l’actor Albert Vilar, el qual encarnarà la figura del prestigiós periodista.

Eugeni Xammar, periodista modern i compromès amb el país

Eugeni Xammar és, probablement, un dels pocs periodistes catalans que resisteixen sense parangó qualsevol comparació amb els millors periodistes internacionals de l’època. Tan sols el final de la Guerra Civil i el seu determini a deixar d’escriure, com a protesta al règim franquista, va estroncar una carrera brillant.

Durant molt de temps, Xammar ha estat un referent oblidat i només, en els últims anys, després de l’edició d’algunes publicacions, s’ha recuperat el personatge i la seva obra.

Aquest periodista ha estat analitzat durant els darrers anys des d’òptiques diferents i, algunes vegades, fins i tot antagòniques.

Xammar és un home fet a si mateix: rodamon, poliglota (parla set llengües i n’escriu cinc), “gentelman farmer” (com ell es defineix), amb esperit observador ràpid, ben informat, d’escriptura elèctrica. Sempre veia el que havia de passar. Ell és el prototipus de periodista modern.

La seva vida va ser un conjunt d’exilis voluntaris i involuntaris de la seva estimada Catalunya. Inicialment, la seva necessitat de veure món i, posteriorment, les seves creences polítiques, en acabar la Guerra Civil, el varen portar a un exili físic, però no mental, del seu país. La Catalunya idealitzada i, fins i tot, utòpica que Xammar va crear en el seu ideari, durant els anys d’exili, el van portar a ser una de les veus més crítiques, àcides i mordaces del règim Franquista i dels catalans que li donaven suport.

Arribà a tal extrem la seva lluita contra el franquisme que carregà, fins i tot, contra bons companys seus de professió que sucumbiren a la llosa del règim i començaren a escriure en castellà. Xammar els anomenà els “Destinataris”, fent referència a una de les publicacions en que escrivien “El destino”.

Fins i tot, la seva fervent amistat amb Josep Pla fou pràcticament esborrada ja que Xammar va opinar públicament contra Pla acusant-lo de col·laboracionista.

D’alta banda, la seva carrera professional és meteòrica, global i intensa en experiència vital. Fins a tal punt que, Xammar arriba a on arriba i fa el que fa gràcies a una intel·ligència innata però, també, per un egoisme que, moltes vegades, va en detriment de la seva vida personal i familiar.

Estrests vincles amb el nostre poble

Eugeni Xammar neix a Barcelona el 17 de gener de 1888. L’any 1900 la seva mare decideix (recordem que el pare havia mort a l’any 1896) que la família anirà a viure a Can Xammar de Dalt de l’Ametlla del Vallès, on s’hi instal·len al mes de maig. Mentre viu a la masia va a escola a la Garriga i passa moltes hores de passeig pel poble i de lectura a Can Xammar de Dalt.

L’any 1902 la família es trasllada a Barcelona, ja que el jove Xammar decideix que no vol viure de la finca dedicant-se a la pagesia. Així és com es venen el mas al Sr. Joan Millet.

Durant els anys de 1904 a 1909 Xammar passa part dels estius a l’Ametlla del Vallès, en un pis llogat en una casa del poble.

L’any 1932 Xammar fa realitat un vell somni, tornar a ser propietari a l’Ametlla del Vallès, ja que compra una casa anomenada Can Feliu, situada al barri de Pinar i Portús.

Als anys 50 fa diferents escapades a l’Ametlla (la situació econòmica i el tipus de feina li permet) i als anys 60 passa temporades més llargues a Catalunya, tant a la Fonda Europa de Granollers com a l’Ametlla del Vallès, anant i venint de Suïssa fins als 80 anys conduint cotxe.

S’estableix definitivament a la seva casa de l’Ametlla del Vallès a l’any 1971, on hi dictà les seves memòries, gràcies al seu amic Josep Badia que l’acabà convencent.

Mor el 5 de desembre de 1973 a l’Ametlla del Vallès i és enterrat al cementiri municipal.

Any Xammar

L’any 2013 es va commemorar el 125è aniversari del naixement d’Eugeni Xammar i Puigventós i, amb motiu d’aquesta efemèride i amb la voluntat d’homenatjar i dignificar la figura del periodista -amb estrets lligams amb al nostre poble-, l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès va organitzar l’Any Xammar.

Aquest, que es va dur a terme de l’octubre de 2013 a l’octubre de 2014, fou un projecte transversal del Consistori del qual en fou comissari l’avui Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Sr. Quim Torra, en tant que expert en la figura del periodista.

Va constar d’actes de caire molt divers, com xerrades, sopars, lectures teatralitzades, publicacions, etc. i va culminar amb la presentació del documental “Eugeni Xammar, la ploma silenciada” i la inauguració al Palau Robert de l’exposició “Eugeni Xammar. 1914-1945. El periodista que ens va explicar el món).

L’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès va crear la pàgina web www.eugenixammar.cat, a la qual s’hi recull tota mena d’informació relacionada amb Eugeni Xammar.