L'Ametlla del Vallès celebra una Diada atípica a causa de la COVID-19

L'acte va començar amb la lectura d'un poema de la poetessa Matide Nuri a càrrec de la Carmina Moncau (veïna del poble molt vinculada amb el món cultural) i de Rita Gonzàlez (alumne de l'Escola de Teatre), i amb l'actuació de l'Anila Padrós (alumne de l'Escola Municipal de Música), la qual va versionar la cançó "País petit", de Lluís Llach.

Seguidament, va prendre la paraula l'alcalde Pep Moret i Tanyà, que va iniciar el seu discurs tenint una paraules de record al recentment traspassat pare Manel i per totes les víctimes de la pandèmia de la COVID-19, i que es va dirigir a la concurrència amb un discurs amb què va reivindicar el paper transcendental del món municipal en la gestió de la crisi sanitària i en la construcció de la República Catalana, i que va emplaçar a tothom a seguir adoptant les mesures sanitàries i de seguretat, alhora que enviava un missatge d'esperança.

Finalitzat el discurs, regidors i regidores del Consistori, així com grups polítics i gent a títol individual, van fer una ofrena floral al monòlit en record a l'exaclalde republicà Joan Plumé i als seus col·laboradors.

L'acte ha acabar amb una audició de sardanes a càrrec de la Cobla Canigó.

L'Ajuntament agraeix la col·laboració de la Coral Lo Lliri en el moment del Cant dels Segadors, així com la tasca duta a terme per Protecció Civil a l'hora d'implementar el protocol de seguretat.

Discurs íntegre de l'alcalde Pep Moret i Tanyà:

Bon dia i Bona Diada a tots i totes,

Vull començar amb un sentit record pel pare Manel, que ens ha deixat recentment, una persona excepcional que ho donava tot, en el sentit més ampli de la paraula, pels més desfavorables. Serveixi també aquest acte com a petit homenatge a la seva figura. Des d’aquí enviem una forta abraçada a tots els seus familiars i amics.

Un record per totes les víctimes que ha causat la COVID-19 arreu i molt especialment al nostre poble. Tots i totes coneixem de ben segur persones que han viscut o viuen moments molts durs per la situació complexa i excepcional del moment. Tot el recolzament i escalf és poc. Molt força i molts ànims.

2020 serà, de ben segur, una diada diferent. Emmarcada en un context sanitari complex i a les portes d’un nou curs escolar ple d’incerteses, ens trobem altre cop avui, dia 11 de setembre, per recordar i reivindicar la història de Catalunya. Per visualitzar la nostra submissió, per la força, a l’estat espanyol fa més de 300 anys i també per posar de relleu la situació de repressió que estem vivint avui en dia, amb la presó, l’exili i la persecució ideològica a l’independentisme com a mesures dràstiques i antidemocràtiques a la diversitat d’opinió i a la llibertat política en una situació de retallada de drets i llibertats en molts àmbits de la nostra societat. Tenim, per tant, l’obligació d’encarar una nova Diada amb aquesta diversitat reivindicativa: la històrica, en passat, en clau de present i sobretot mirant al futur. I ho fem amb responsabilitat individual i col·lectiva davant la propagació d’aquesta pandèmia terrible que ens afecta.  

Per un moment, fem l’exercici de mirar enrere i intentem visualitzar les Diades que ens han precedit, un fet il·lustratiu que ens permetrà agafar perspectiva de la nostra historia recent: 2019 esperant la sentència del Tribunal Suprem contra els presos polítics;  2018 on es demanava la llibertat dels presos polítics; 2017 marcada per la imminent celebració del referèndum; 2016 descentralitzada al territori; 2015 multitudinària via lliure amb un clam per la independència de Catalunya; 2014 commemorant els 300 anys de la caiguda de Barcelona; 2013 impressionant cadena humana que va travessar el país; 2012 primera Diada massiva on es demana al govern que comencés a treballar per la República catalana; i les precedents amb un caire més local i històric per commemorar els fets de 1714.

I posats en context, i per enllaçar-ho en el marc de la pandèmia, creiem que fóra bo posar de relleu el paper dels nostres ajuntaments, d’alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores, en la gestió diària i immediata del COVID-19 als municipis. Una proximitat, rapidesa d’acció i eficàcia que s’ha visualitzat durant els durs mesos de confinament i també en l’estat actual latent de contagis.

El món municipal és el més proper a la realitat i sovint el que l’interpreta més ràpidament i amb més realisme. Som l’estructura política més transversal i propera a la ciutadania i per aquest motiu ens hem de reivindicar com element rellevant i imprescindible en la construcció de la República Catalana. Els alcaldes i alcaldesses captem, canalitzem i transmetem a l’esfera pública el pensament de veïns i veïnes i actuem per visualitzar la vostra veu, preocupacions i prioritats. En aquests moments ens arriba que la reivindicació de la República Catalana no s’ha esmorteït sinó tot el contrari, continua ben viva, activa i ens empeny a continuar per aquest camí, a obrir noves portes i consensos, si cal, espais de diàleg i el manteniment de la unitat d’acció, l’objectiu comú i l’estratègia compartida.

Cal que siguem aquesta flama que alimenta el país des de les arrels, que renova l’energia i li dona força. És el moment de les anàlisis i de traçar un futur amb la veu del territori des del consens, des del realisme pragmàtic però també des de la il·lusió i sobretot, des del compromís que va adquirir el poble de Catalunya amb el referèndum de l’1 d’octubre. Cal que tinguem present, cada dia, aquest llegat. El SÍ majoritari a la independència. I que aquest sigui la nostra bandera, avui dia 11 de setembre, però també la resta de dies de l’any.

Aquest any la realitat dels ajuntaments, ja ho sabeu, és aturar un nou intent d’espoli a què ens vol sotmetre l’estat espanyol quedant-se els nostres estalvis, els estalvis de tots vosaltres. Els ajuntaments catalans hem actuat amb responsabilitat econòmica i hem estalviat en els darrers anys per revertir-ho als pobles i ciutats, on encara hi ha moltes necessitats - i més de tipus social i de suport al teixit comercial, econòmic, cultural i turístic - després d’un pandèmia com el COVID-19.

No podem assumir la mala gestió econòmica dels governs espanyols que han malgastat milions d’euros públics en obres faraòniques innecessàries, en despesa militar sobredimensionada o en dispositius policials amb finalitats polítiques per reprimir els catalans, per posar tres exemples propers. No té cap coherència que qui es gasti els estalvis del món local sigui l’administració que ha augmentat més la despesa, la que més a malgastat.

Un cop més, el govern d’Espanya ens mostra la manca de sensibilitat amb el territori i pretén recentralitzar un estat que va despullant de competències els municipis i va limitant la nostra capacitat de decidir i d’actuar.

Només podrem tornar a tenir uns ajuntaments forts, amb capacitat de decisió, en la construcció d’una República Catalana. En aquests moments ha de ser la nostra principal prioritat. Unim forces, treballem plegats, recuperem energia i mirem el futur amb un objectiu comú: el del nostre país lliure i sobirà. El de la República Catalana.

Fem-ho possible!

Que tingueu una bona Diada 2020 i visca Catalunya Lliure!