Jordi Sedó publica un altre llibre

Efectivament, Sedó, que sembla haver aparcat l’assaig fins a millor ocasió, darrerament, s’ha bolcat en la narrativa, fent gala d’una notable imaginació, com demostra en aquesta seva darrera novel·la, Els secrets del planeta Mots, on ens explica una història fantàstica que té lloc en un planeta molt llunyà i en un temps remot que es remunta a molt abans de l’aparició del Sistema Solar.

El planeta on Sedó situa la història està habitat per un éssers molt especials. Són les paraules que hauran de fer servir els humans quan facin la seva aparició damunt la Terra, que l’autor pinta com a éssers vius que interactuen i viuen tot d’aventures, intrigues polítiques, accidents naturals i fins i tot una guerra, i són, a més, víctimes de l’ambició dels seus governants, vicissituds, aquestes, que fan molt atractiva una trama que té, com a principal element de suspens, una misteriosa fita a assolir, un críptic enigma, el Conjur dels Set Esdeveniments, que  ningú no sap en què consisteix.

Sedó es deixa dur per la seva coneguda passió per la llengua i divideix el planeta Mots, on habiten les paraules, en sis territoris: Nomia, Vèrbia, Adjectívia, Advèrbia, Determínia i Pronòmia, i el converteix en un crític reflex del que succeeix avui a la Terra, conferint-hi una pàtina d’èpica i de fantasia que aproparien aquesta història a l’estil de Joc de Trons o quelcom de semblant i donant peu a la reflexió sobre les forces que mouen el nostre món actual.

Tot i que el llibre es clarament recomanable per a tots els públics, es presenta com a novel·la juvenil –i aquí és on rau un dels principals atractius i bona part de la seva originalitat–, perquè l’autor, al llarg del relat, va introduint explicacions sobre els elements més bàsics de la morfosintaxi, però sense fer-ho de manera explícita, sinó aprofitant la trama argumental, fent-los esdevenir part de la història, cosa que converteix el document en un utilíssim suport a l’ensenyament de la gramàtica als instituts de secundària.

Les originals il·lustracions amb què compta, que han anat a càrrec de l’artista Ferran Sedó, fill de l’autor, proporcionen un agradable esponjament del text. D’altra banda, l’obra disposa de nombroses preguntes de comprensió lliurement accessibles des de la xarxa i de gairebé 100 paraules explicades a peu de plana per a facilitar-ne la comprensió als joves i, a més, juntament amb la novel·la, se’n pot adquirir, també, la guia didàctica perquè els professors que optin per proposar-la als seus alumnes disposin, si ho troben oportú, d’un guiatge per a optimitzar-ne la lectura col·lectiva.

Un llibre, doncs, que reflecteix clarament el biaix professional de l’autor, que combina el plaer de la lectura amb la llengua i la didàctica, cosa que converteix l’estudi de la gramàtica, que sol ser matèria àrida i antipàtica per als joves, en una activitat amena i divertida, ja que, al final del llibre, el lector, sense haver fet cap esforç especial, no pot evitar tenir una idea clara de les relacions que s’estableixen entre les diferents categories gramaticals i la seva capacitat d’organitzar-se en sintagmes.

Els professors de secundària tenen, doncs, en aquest document, una eina ben útil per a fer, de la classe de gramàtica, una estona divertida i, a més, treballar determinats valors i fomentar la lectura i l’enriquiment de vocabulari.